IES S’Arenal. ADÉU AL PORTFOLIO DE L’ESPERANÇA

Estàndard

ADÉU AL PORTFOLIO DE L’ESPERANÇA

Després de deu anys continuats i plens d’il·lusions, el programa del Portfolio a l’IES S’Arenal s’ha trobat un gran entrebanc que li ha impedit acabar la feina que un grup nombrós de professors havia realitzat amb els seus respectius grups d’alumnes durant els mesos que duim de curs.
Fa ja set cursos enrera que el Portfolio al nostre centre s’ha encaminat cap a una tasca col·lectiva de professors de pràcticament tots els departaments, des del moment en què ho enfocàrem com que qualsevol professor, des de la seva àrea, és professor de llengua. D’aquesta manera, decidírem que al començament de cada curs triaríem un tema comú per a tots els participants al Programa, que ho durien a les aules i ho treballarien amb els seus alumnes des del punt de vista de la seva corresponent assignatura. Aprofintant la setmana de Sant Jordi, tots aquests treballs han estat sempre objecte d’una exposició conjunta a la primera planta de l’institut, exposició que era visitada per tot l’alumnat del centre que participava alhora en una ginkana.
Els temes elegits han estat molt variats: el pas del temps, els colors, l’aigua, la nit, terra verda, les dones a l’art i a les ciències, i el foc. Per a aquest curs decidírem que el tema fos solidari, vista la greu situació laboral i econòmica que viuen moltes de les famílies que ens envolten, i proposàrem “llibertat, fraternitat i igualtat”, per tal de promoure entre els nostres alumnes aquestes paraules fonamentals en l’educació en valors.
Quan es va anar acostant en el temps el moment de muntar l’exposició final dels treballs, la comissió encarregada de la tasca pensà que seria una bona idea forrar la paret frontal de l’entrada al centre amb una tela de color verd i aferrar-li damunt les tres paraules retallades per formar un collage amb imatges representatives dels tres conceptes. L’elecció del color de la tela es va deure a dos fets principals: en primer lloc, és una tela molt gran i un poc costosa que ja havíem utilitzat a una altra de les exposicions (la de “terra verda”) i estava bé poder reaprofitar-la i, en segon lloc, pensàrem que si posàvem aquest color el missatge final que llegiria la gent en entrar al centre seria: “Tenim l’esperança (concepte representat des de sempre amb el color verd) que el món aconsegueixi llibertat, fraternitat i igualtat”. La tela va ser penjada un dijous dematí (amb bastanta feina) pel grup d’alumnes del mòdul de Lampisteria.
La nostra gran sorpresa (per dar-li algun nom) va venir quan el divendres dematí següent, a primera hora, ens adonàrem que la tela ja no hi era. El director del centre va fer anar a la coordinadora del Programa al seu despatx per donar-li una explicació: la tela podia donar lloc a malentesos entre alguns dels pares dels nostres alumnes, confonent-la amb un ús reivindicatiu del moviment dels professors a les Balears, i podrien arribar denúncies al centre per aquest motiu, per la qual cosa decidí retirar-la sense consultar-ho ni debatre-ho prèviament amb ningú implicat en el Programa. Tot i que insistentment se li argumentaren al director els motius de l’elecció de la tela i que, en cap cas, està prohibit l’ús del color verd dins dels centres, no va canviar d’idea i va prohibir taxativament que se la tornàs a col·locar, oferint-nos la possibilitat d’anar a comprar una tela de qualsevol altre color que no fos el verd.
Així les coses, tots els professors participants al Programa ens negàrem amb rotunditat a entrar en aquests tipus de pressions i decidírem per unanimitat no dur a terme l’exposició final dels treballs realitzats pels nostres alumnes, quedant-se tots com a motiu de decoració de les aules-matèria en què està distribuït el centre.
Ara mateix tots nosaltres sentim que de cop tota la nostra tasca s’ha tornat de color negre quan nosaltres preteníem vestir de color verd l’institut, un verd que simbolitzava l’ESPERANÇA, l’esperança en què qualque dia el món aconseguirà la “igualtat, franternitat i llibertat” entre tots els éssers humans. Se’ns ha prohibit utilitzar aquest color al centre i això està clar que ho han aconseguit, però el que no aconseguirà ningú mai és que nosaltres, personalment, perdem l’esperança en què totes aquestes coses un dia no molt lluny canviaran i de cop i volta els colors tornaran a tots els centres públics: el vermell de la passió amb què feim la nostra feina, el blau de la nostra mar i d’un dia clar i formós, el rosa de l’amor, el groc d’un sol que ens il·lumini cada dia a fer-ho tot amb més ganes i il·lusions i, naturalment, el verd, el verd de l’esperança en un món millor per a tots els professors, pares i alumnes. Estic convençuda que vosaltres tampoc no perdreu el verd dins dels vostres cors.

Anuncis

Informa d'una incidència

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s